PESSEBRES. PETITES OBRES D'ART DE TALL TRADICIONAL. L'ÀNIMA DEL NADAL A CASA

Un diorama és un conjunt de materials o elements en tres dimensions, que conformen una escena de la vida real. Se situen davant d'un fons corbat, pintat de manera tal que simuli un entorn realista i amb els efectes d'il·luminació, es completa l'escena.

Es poden representar animals, plantes, batalles, paisatges, i com en el cas que ens ocupa, escenes del naixement de Jesus. El diorama és un model tridimensional de paisatge que mostra esdeveniments històrics, naturalesa, ciutats, etc. sovint amb finalitats educatives o d'entreteniment. El terme va ser encunyat per Louis Daguerre el 1822, per a un tipus de display rotatiu. Frank M. Chapman, responsable del Museu Americà d'Història Natural a finals del segle XIX i principis del segle XX va fer popular aquest estil.

Els diorames més coneguts a casa nostra són els que representen diverses escenes del naixement de Jesús, seguint amb més o menys fidelitat, la narració bíblica i basant-se en ella. Sense tenir forma de diorama, en aquesta època de l'any és molt corrent muntar pessebres, amb més o menys encert i realisme. Tant se val. La intenció és el que compta.

L'origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. Així, la primera representació data del segle II després de Crist, quan a les catacumbes romanes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen.

La primera representació catalana apareix a començaments del segle IV a la catedral de Barcelona. També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcòfags romans del segle VI que són escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l'any 1223 que Sant Francesc d'Assís va fer una representació del naixement al voltant d'una menjadora d'animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer el nen Jesús–, considerada per molts l'origen del pessebre.

Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento, impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixement es va fer a Praga l'any 1562.

A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés els quals crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions.

Una particularitat del pessebre de Catalunya i al País Valencià és la figura del Caganer.

HIVERN. IMATGES EN CALMA DESPRÉS DE LA NEVADA

L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern (al voltant del21 de juny a l'hemisferi sud i el 21 de desembre a l'hemisferi nord), i acaba amb l'equinocci de primavera (al voltant del 21 de setembre a l'hemisferi sud i el 21 de març a l'hemisferi nord). Tanmateix, és considerat com el període que abasta els mesos sencers de juny, juliol i agost a l'hemisferi sud i desembre, gener i febrer a l'hemisferi nord.
Es caracteritza per un descens de la temperatura, més acusat com més a prop dels pols o a més altitud. Acostuma a ser una època de més precipitacions, si bé això varia en funció de la regió.
La natura s'adapta a l'estació, sigui amb la hibernació d'alguns animals o la pèrdua de les fulles en els vegetals de fulla caduca. És un període on moltes espècies migren cap a llocs més càlids.
En l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, d'espera. En la teoria dels quatre humors, li correspon la flema. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de Nadal a l'hemisferi nord.
Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la mitologia grega associada a la dea Persèfone.

VIVIEN LEIGH. EL BELL ROSTRE DE SCARLETT O'HARA

Vivien Leigh (5 de novembre de 1913 – 7 de juliol de 1967), nom artístic de Vivian Mary Hartley, va ser una actriu britànica guanyadora del premi Óscar en dues ocasions. És principalment recordada en el seu paper de Scarlett O’Hara en la superproducció romàntica "Allò que el vent s’endugué" i és considerada una de las més grans i bellíssima actriu de l’època d’or del cinema estadounidenc.
Va néixer a la Índia, de pares anglesos que pertanyien a una família acomodada resident a Anglaterra.
Des de molt joveneta ja va demostrar la seva inclinació per la interpretació, actuant en els diversos muntatges teatrals que s’organitzaven en els distints col·legis als que va assistir. Més endavant va estudiar a la Royal Academy of Dramatic Art, amb la finalitat de perfeccionar les seves aptituds interpretatives. Va debutar al teatre l’any 1934 amb l’obra "The Green Sash" i a l’any següent al cinema amb "Things are looking up". També va participar com a model i va haver d’aprendre a amagar un gran defecte: les seves grans mans.
Després d’una funció al teatre Lyric va conèixer a Laurence Olivier, famós per les seves adaptacions de les obres de Shakespeare, de qui s’enamorà i amb el que també va formar parella artística. Es van casar l’any 1940.
Vivien va seguir actuant en diverses pel·lícules britàniques com "Un ianki a Oxford" (1938) i "Carreró sense sortida" (1938).
La fama mundial li va arribar quan David O. Selznick es va fixar en ella per protagonitzar la versió cinematogràfica de la novel·la de Margaret Mitchell "Allò que el vent s’endugué" (1939).
La seva actuació inoblidable com Scarlett O’Hara la va catapultar a la fama mundial fent d’ella una de les actrius més reconegudes de tots els temps, a l’alçada de Bette Davis i Katherine Hepburn. A més, aquesta interpretació li va merèixer un Óscar de l’Acadèmia. L’altre Óscar que ostentava el va aconseguir pel seu paper en "Un tramvia anomenat desig".
Vivien Leigh és considerada una de les dones més precioses de la gran pantalla per les seves faccions fines i els seus imponents ulls.
Al final de la seva vida se li va diagnosticar una tuberculosi que la va apartar dels escenaris i de la gran pantalla, morint finalment, amb 53 anys, el 7 de juliol de l’any 1967.

JANET KRUSKAMP. IMATGES DEL DOLÇ TEMPS DE LA INFANTESA

Treballant en pintura al tremp d'oli o ou, les pintures de Janet Kruskamp s'executen en un estil que es podria descriure com Realisme Romàntic. Els seus estudis mostren objectes i llocs que molta gent aprova diàriament sense plenament apreciar el seu valor veritable. A la bellesa subjacent de tòpic Janet busca la veritat i la bellesa. Les seves pintures sovint evoquen un humor de nostàlgia i felicitat i el seu treball s'imbueix de la lluminositat mentre combina el seu ús magistral de color, llum, ombra, forma i textura.
Hi ha sovint gran atenció per detallar allò que veu i l'autenticitat és important pel valor històric del tema, de manera que Kruskamp intenta crear una mena de "càpsula de temps" a moltes de les seves pintures; per ensenyar com es vivia, es treballava i es jugava al segle XX a Amèrica. Així és que aquestes pintures es podrien ben bé descriure com "la nostàlgia de demà", capturant el sabor de tota una era.
Les pintures de Janet han guanyat nombrosos premis en diversos certàmens nacionals i internacionals i en diverses exposicions se l'ha reconegut per les seves contribucions i consecucions en les arts. Janet també es dedica al retrat, tant de persones com d’animals. De fet, com a artista infantil, els primers models de Janet van ser els seus animals de companyia. Li agrada pintar diversos temes pintorescos que "fan feliç i calenta els cors de la gent". A més a més, a les cuines de fusta dels anys 1930 i 1940, Janet hi recrea la fusta que crema dins les cuines i les estufes, les pomes que s’usen per fer pastissos, i tots els detalls que recreen els seus espais; jardins i hivernacles banyats de sol pacífic i patis florits que Janet ens convida a visitar. Seria encantador acaronar els seus óssos de peluix amorosos. Els óssos de Janet es poden veure abraçats al costat de coixins Lacy preparats per fer la migdiada, relaxant-se en herba verda exuberant, prenent el té de la tarda o fent pícnics sota un gran roure, amb porcellana delicada i tastant conserves casolanes posades suaument dins del tronc d'un arbre. Escenes, doncs, per jugar i somniar.

TOM BROWNING. LA IMATGE CLÀSSICA (I ENTRANYABLE) DEL PARE NOEL

Tom Browning, pintor estadounidenc, va néixer a Ontario, Oregon, el 1949.
Tom Browning pinta de forma professional des de l’any 1972. Va començar amb una sèrie de dibuixos sobre la vida salvatge, que pintava en blanc i negre, usant una tècnica coneguda com Scratchboard. Això va donar al seu treball un aspecte de detallisme molt elaborat, però malgrat aquesta laboriositat va poder realitzar una bona quantitat d’obres, alhora que seguia aprenent i experimentant amb aquesta i altres tècniques. Aprendre a veure correctament els temes i crear una sensació convincent de la llum han estat els fonaments de l’èxit de Tom Browning. Ara treballa principalment amb oli i els seus temes són molt diversos: des de bodegons fins a paisatges, tot i que en aquesta ocasió i donat que ens acostem tan al Nadal, he escollit només una petita selecció dels seus Pare Noel.
Tom Browning imparteix tallers i classes a tot el llarg i ample dels Estats Units, constituïnt aquesta activitat l’eix neuràlgic del treball de Browning, al llarg de l’any.
L’any 1994 Tom va escriure un llibre d’instruccions per Northlight Timeless, titulat "Les millors tècniques de pintura a l’oli", que va ser aclamat per moltes escoles i estudiants de pintura, com dels millors que es pot trobar al mercat.
Des que es va convertir en membre del Grup de Rendezvous del Nord-oest, el 1986, Browning ha rebut quatre vegades els premis dels jutges de mèrit i el 1994 va rebre un Premi d’Excel·lència del Grup de NWR.
Tom també és membre de la Portrait Painters Society of America, que el va elegir com a finalista en un concurs a Nova York l’any 2000, i també ha estat l’artista convidat a l’Acadèmia Nacional d’Art Occidental i dels pintors Plein Air d’Amèrica.
A l’actualitat exposa regularment a Wilcox a Jackson, Wyoming i a les galeries d’Lahaiana a Bend, Oregon. També participa al Gran Premi National Cowboy & Western Heritage Museum a Oklahoma City.
Paral·lelament a tota aquesta activitat, Tom i la seva muller, Joyce, tenen un negoci a través del qual publiquen la seva col·lecció d’obres, especialment en forma de targes de felicitació i objectes de regal que reprodueixen les seves pintures.
Resulten únics els dissenys de Tom Browning sobre la figura de Santa Claus. L’any 1997 van publicar amb un enorme èxit un llibre per a nens anomenat "Time of Santa’s" que recollia les pintures, mostrant un Pare Noel de tall clàssic i de gest entranyable. Veure’ls és un plaer; admirar-los, un goig i creure-hi novament, una oportunitat per tornar a la infantesa.

CARL WARNER. PAISATGES COMESTIBLES, ALIMENTARIS I MOLT APETITÓS

Carl Warner és un fotògraf nascut a Londres l’any 1955, que a l’actualitat viu a Austràlia. L’originalitat de la seva obra rau, sobretot i especialment, en els seus "Foodscapes", paisatges recreats amb tot luxe de detalls, construïts sencerament per aliments.
Construïts sobre una taula de 1,2 X 2,4 metres que descansa a l’interior d’una cambra frigorífica, aquest fotògraf és capaç de crear petites maquetes de paisatges creats a partir d’aliments comuns, dels que es poden trobar a qualsevol cuina. Mars de cols, vaixells de meló, pobles i ciutats de formatge, oceans de salmó, cabanes de xurros, globus de raviolis, camps de lasagna, boscos de xampinyons… Amb la seva imaginació, aquest fotògraf és capaç de fer-nos viatjar i passejar a través dels estranys paisatges que prèviament ha composat. Un viatge apetitós, curiós, original i alimentari. Tot el que apareix a les fotografies és comestible.
No és gens estrany que algunes cadenes de supermercats usin aquestes fotografies com a reclam de les seves campanyes.
Avui, doncs, un joc d’atenció per anar descobrint de què està fet cada element del paisatge, tenint en compte, això sí, que tot es pot agafar per fer l’aperitiu.

MORGAN WEISTLING. UN ARTISTA TOCAT PER LA MÀ DE DÉU

Morgan (1964) va començar a estudiar art quan era molt jovenet, de la mà del seu pare, un exestudiant d'art i dibuixant. Com que és més jove que el seu germà i germana, va començar la seva formació artística quan només tenia 19 mesos d’edat. El seu pare l’asseia a la seva falda i l'ensenyava a dibuixar i a utilitzar la seva imaginació. El pare de Weistling tenia un talent genuí perquè explicant-li un conte en forma d'historieta, va induir en Morgan, un sentit natural de la narrativa.
A l'edat de 12, estava decidit que Weistling se n'anés tot el curs sencer a estudiar i tant i tant va progressar en poc temps, que a l’escola a la que anava el van fer avançar de nivell, fins al punt que abans dels 15 anys, el seu estudi d'anatomia, dibuix, i pintura necessitava la direcció d'un nou mentor.Aquella direcció venia a través d'un il·lustrador retirat nomenat Fred Fixler. L'escola de Fred, llavors anomenada l'Institut d'Art Brandes, estava dedicada a una cosa: aprendre a dibuixar la vida. Un repte prou important que Weistling compaginava treballant a temps parcial com a conserge per poder-se pagar la matrícula a l’Escola.
Mentre encara era un estudiant, va poder treballar en una botiga d'art. Un dia, un il·lustrador prominent va entrar a la botiga i Weistling va aprofitar l’ocasió per mostrar-li el seu treball d'estudiant. El dia següent va rebre una proposta per signar un contracte en una de les primeres i més importants agències de Hollywood, per a la creació del cartell d’una pel·lícula. Des d’aleshores i durant els següents 14 anys, Morgan Weistling va fer il·lustracions per a totes les pel·lícules dels estudis de Hollywood, endinsant-se també en altres camps de la il·lustració.Després d’estar dirigit i manat d'art durant anys, Morgan necessitava pintar alguna cosa per ell mateix, de manera que treia temps per produir una pintura de dos nens i la donava a Scottsdale Arizona en el consell del seu vell amic Julio Pro .
La primera galeria en la qual Morgan Weistling va exposar va ser la Trailside Galleries, de la qual el seu propietari, Maryvonne Leshe, era un hàbil descobridor de nous talents. Les pintures de Weistling es venien tan depressa que aviat van haver d’establir un sistema de sorteig entre els distints compradors. La seva primera exposició tenia 26 pintures que es van vendre ràpidament la mateixa nit de la inauguració. Des de llavors, Morgan ha tingut cinc exposicions més, en les quals ha obtingut el mateix èxit.
Interessat en descriure la seva fe cristiana, Morgan ha retratat la vida de Crist a moltes de les seves pintures. Aquestes imatges es poden veure en el llibre, "La Imatge de Crist", amb pintures i text per Morgan. Greenwich Workshop publica les seves pintures en lones de giclee.Morgan Weistling està casat amb JoAnn Peralta des de 1990. Tenen dues filles, Brittany i Sienna, que sovint fan de model per a les meravelloses pintures del seu pare.

(Besant el rostre de Déu)

JAMES CHRISTENSEN. FANTASIOSES IMATGES DELS CONTES

Inspirat pels mites del món, faules i contes, James C. Christensen vol que el seu treball pugi, a banda d’agradar i provocar plaer a qui es mira la seva obra, ensenyar-li que aquesta obra que mira és "curiosa". Havent ensenyat art professionalment durant més de 20 anys, li agrada pensar en el món com la seva aula. La seva esperança està posada en allò que crea, des d’una una porcellana, un a impressió o les il·lustracions d’un llibre i està convençut que pot transmetre un missatge, una inspiració o un somriure. Creu que ensenyant a la gent a utilitzar la seva imaginació els ajuda a trobar solucions als estressos de la vida diària i aconseguir una mica d’impuls que ajudi a continuar caminant.
Christensen va néixer el 1942 a Culver City, Califòrnia, i es va criar a la mateixa ciutat. Va estudiar pintura a la Brigham Young University i, posteriorment a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, abans d'acabar la seva educació formal a BYU. Des de llavors, ha realitzat exposicions a diversos estats dels Estats Units i la seva obra apareix a nombroses col·leccions per tots els EUA i Europa.A l'artista li han encarregat les il·lustracions de diversos llibres, incloses en publicacions luxoses i escollides i els seus dibuixos han aparegut al prestigiós Anuari d’Il·lustració americà, juntament amb altres prestigiosos il·lustradors d’arreu del món.
Christensen també ha guanyat tots els honors d'art professionals que la Convenció de Ciència-Ficció Mundial pot atorgar, també com diversos Chesley Awards de l'Associació de Ciència-Ficció i Artistes de Fantasia. L'art de Christensen ara apareix en obres d'art en porcellana a la Col·lecció Workshop The Greenwich, productes inspirats en distints artistes com ara targes, blocs de notes o corbates de seda, per exemple. Alguns dels llibres que ha il·lustrat són "Un Viatge de la Imaginació" (1994), "El viatge d'aventura del Basset", adaptat per a la televisió per al Canal d'Odissea, "El viatge de l'Unicorn", "Rimes i Raons" (1997), "Paràboles" (escrites per Mill de Robert, 1999), la "Sèrie d'Il·luminació Personal" i "El Diari d'Il·luminació Personal" (2000), una sèrie de diaris interactius i un "Shakespeare Sketchbook" (2001).

OCTAVIO OCAMPO. L'ART D'ENGANYAR LA VISTA

L'artista Octavio Ocampo va néixer a Celaya, Guanajuato, Mèxic, el 28 de febrer de 1943. Es va educar a l'Institut d'Art de la ciutat de Mèxic i l'Institut d'Art de San Francisco, graduant-se el 1964. Ha estat exposant des de 1972.El seu treball és recollit en col·leccions essencials a Mèxic, concretament al Palau Nacional i també tenen alguns exemplars de la seva col·lecció els tres últims presidents mexicans. A Europa el més gran col·leccionista de l’obra d’Ocampo és Florence Gould. També el rei d'Espanya, dom Joan Carles, és un gran admirador d’Ocampo, ja que aquest pintor és un autèntic mestre i la seva obra és única entre els pintors d'avui.
Els talents d'Octavio Ocampo no es limiten a la pintura i l’escultura sinó que també s'estenen a actuar i ballar. Mentre a l'Institut d'Art de San Francisco, estudiava totes aquestes disciplines, iniciava també una certa trajectòria en el món del cinema i del teatre. A partir de l’any 1976, però, només va dedicar-se a la pintura i l’escultura.Els retrats de celebritat per als quals Ocampo s'ha fet famós als Estats Units inclouen el President Jimmy Carter (nomenat pel President Lopez Portillo i convertit en regal des dels United Mexican States), Jane Fonda, Cher (per al frontal i les contraportades del seu últim àlbum), i Cesar Chavez.Ocampo ara treballa i resideix a Tepoztlan, al nord de Ciutat de Mèxic, considerat un dels llocs més màgics a terra.
Treballa principalment en l'estil metamòrfic, utilitzant la tècnica de superposar i juxtaposar detalls realistes i figuratius dins de les imatges que crea.

WILL BULLAS. ANIMALS DIVERTITS

Nascut a Ohio i criat al Sud-Oest, Will Bullas es va matricular a la Universitat Estatal d'Arizona i era llicenciat en belles arts quan va entrar al mercat laboral. Al Vietnam, les seves primeres peces professionals van ser retrats de llapis de soldats amics, que aquests enviaven a casa. Un cop enllestit el seu servei, es va matricular a l'Institut de Rivers d'Art Fi de Santa Barbara, Califòrnia i es va graduar amb grau en pintura a l'oli. Amb l'encoratjament de la seva muller, Clàudia, va produir un gran nombre d’obres, deixant de banda influències externes i concentrant-se en el seu propi art.
Com que sovint viatjava a través del Midwest i Sud-Oest, Bullas venia el seu treball a molts amants d'art apreciatius. Al cap d’un temps la parella es va instal·lar definitivament a Carmel, Califòrnia, on va començar a relacionar-se d’una forma més seriosa i directa amb alguns corredors d’art, que promovien, entusiastes, la seva obra.A hores d’ara l’obra de Will Bullas adorna i il·lumina una gamma ampla de productes populars, incloent-hi samarretes, targetes, blocs de notes, tasses de cafè i fins i tot mocadors de seda. Ha publicat diversos llibres, entre ells, "Un ximplet i el seu "bunny" i "Una lluna de ximplets", que han estat aclamats pel públic i que han estat introduïts i prologats per admiradors empedreïts de Bullas, com Clint Eastwood o Doris Day.
Entre els premis que ha aconseguit cal destacar el premi Strathmore a la Muntanya Rocosa de 1981 National Watermedia Exhibition, el Premi William G. Morrison de l’Exposició Adirondacks d'Aquarel·les Americanes; també el Primer Premi de Lloc en l’Exposició d'Afiliació de Signatura de 1990 de la Societat d'Aquarel·la Nacional i la Medalla de Plata de l'Associació d'Aquarel·la de Califòrnia de 1997. És un membre orgullós de la Societat d'Aquarel·la Americana, la Societat d'Aquarel·la Nacional i els Artistes Knickerbocker de Nova York. El 2002, li van atorgar a Will Bullas el Premi Dagmar Tribble Memorial, el més prestigiós de la Societat d'Aquarel·la Americana.
A dia d’avui Will Bullas continua rebent premis no solament per les seves aquarel·les originals, sinó per al disseny gràfic en el treball de merchandaising i cartelleria.