La pintura egípcia no té preocupació per l'art o la tècnica sinó que es tracta d'una escriptura, un conjunt de missatges destinats a aconseguir el favor dels déus, la vida d'ultratomba, la salvació eterna, etc.
A nivell tècnic, el primer que crida l'atenció són els convencionalismes de la pintura egípcia; es pot veure que la cara va de perfil però l'ull de front, els muscles de front i els malucs de ¾, els peus de perfil i, el més xocant, les dues mans i els dos peus del mateix costat, és a dir, dues mans dretes o dues mans esquerres. Això és així perquè els egipcis aconseguien d'aquesta manera reflectir tota l'essència principal del personatge com si se'l veiés simultàniament des de diversos punts de vista.
El mètode per a realitzar els dibuixos es basava en l'execució de línies guia o quadrícules, representant la figura humana, segons la seva regla de proporció, en la qual, aquesta ocupava divuit quadrícules si estava dret i catorze si estava assenguda, sense comptar la perruca o els ornaments que la figura pugués portar al cap.
L'aplicació de la pintura es realitzava pintant els contorns en ocre vermell, i pintant el fons en groguenc o blanc. A continuació es recobria la superfície dels personatges amb colors vius, encara que plans, sense mescla, ni ombres. Els colors utilitzats en pintura eren els següents:
Blau, representat pel Nil, s'usava per al cel, l'aigua i la nit; verd, símbol de la fecunditat i la vegetació, color amb què es representava el déu Osiris i era utilitzat per a representar la naturalesa i els motius vegetals; blanc, usat com a fons per als dibuixos, per a pintar la roba, la corona blanca, i per a representar el pa. Vermell, representat pel déu Set, s'usava per a la corona roja, la pell masculina, la ceràmica, la fusta i per al desert; groc, representat pel sol, usat per a l'or i la pell femenina; negre, color de la fertilitat, representat pel llim del Nil, s'usava per a pintar els cabells i els ulls.
Per als antics egipcis, l'important era la seva visió de la realitat, intemporal, sense canvis, sense influències de l'exterior. Per això som capaços de reconéixer la pintura de l'Antic Egipte i les seves característiques, entre la resta de representacions pictogràfiques de qualsevol època, lloc o corrent estilística.
A nivell tècnic, el primer que crida l'atenció són els convencionalismes de la pintura egípcia; es pot veure que la cara va de perfil però l'ull de front, els muscles de front i els malucs de ¾, els peus de perfil i, el més xocant, les dues mans i els dos peus del mateix costat, és a dir, dues mans dretes o dues mans esquerres. Això és així perquè els egipcis aconseguien d'aquesta manera reflectir tota l'essència principal del personatge com si se'l veiés simultàniament des de diversos punts de vista.
El mètode per a realitzar els dibuixos es basava en l'execució de línies guia o quadrícules, representant la figura humana, segons la seva regla de proporció, en la qual, aquesta ocupava divuit quadrícules si estava dret i catorze si estava assenguda, sense comptar la perruca o els ornaments que la figura pugués portar al cap.
L'aplicació de la pintura es realitzava pintant els contorns en ocre vermell, i pintant el fons en groguenc o blanc. A continuació es recobria la superfície dels personatges amb colors vius, encara que plans, sense mescla, ni ombres. Els colors utilitzats en pintura eren els següents:
Blau, representat pel Nil, s'usava per al cel, l'aigua i la nit; verd, símbol de la fecunditat i la vegetació, color amb què es representava el déu Osiris i era utilitzat per a representar la naturalesa i els motius vegetals; blanc, usat com a fons per als dibuixos, per a pintar la roba, la corona blanca, i per a representar el pa. Vermell, representat pel déu Set, s'usava per a la corona roja, la pell masculina, la ceràmica, la fusta i per al desert; groc, representat pel sol, usat per a l'or i la pell femenina; negre, color de la fertilitat, representat pel llim del Nil, s'usava per a pintar els cabells i els ulls.
Per als antics egipcis, l'important era la seva visió de la realitat, intemporal, sense canvis, sense influències de l'exterior. Per això som capaços de reconéixer la pintura de l'Antic Egipte i les seves característiques, entre la resta de representacions pictogràfiques de qualsevol època, lloc o corrent estilística.
0 comentaris:
Publica un comentari