La Capella Rosslyn és una església del segle XV aixecada al poble de Roslin, Midlothian, Escòcia.
La capella va ser dissenyada per Guillem Saintclair, el primer Comte de Caithness (també anomenat "Sant Clair") de la Família SinClair, una família escocesa noble descendent de cavallers normands.
La construcció de la capella va començar el 1440 i la capella va ser oficialment fundada el 1446, amb la construcció que allargar-se durant quaranta anys.
La construcció de la capella va començar el 1440 i la capella va ser oficialment fundada el 1446, amb la construcció que allargar-se durant quaranta anys.
Sobre la capella s'han teixit una sèrie de llegendes que diuen, per exemple, que és travessada pel Meridià de París. També va aparèixer a El Código da Vinci com a clau de la búsqueda del Sant Grial. També es diu que és un portal envers a una altra dimenssió.
Projectada inicialment com a Col·legiata (Capella Col·legiata de Sant Mateu), Rosslyn quedà reduïda a una petita capella, donada la complexitat de la seva decoració. Van caldre quaranta anys per construir el que avui pot contemplar-se. Escenes bíbliques com l'expulsió del Jardí de l'Edén, l'Àngel caigut o la Crucifixió, se donen la mà amb escultures paganes, relacionades con tradicions templaries i massòniques com el mític "Pilar de l'Aprenent", un dels tres pilars que separen el cor de l'ala central de la capella.
Alguns han dit que les excavacions realitzades al segle XIX suggereixen que la capella existent fos part d'una estructura molt més gran, l'edifici la construcció de la qual va ser aturada quan Guillem Sinclair va morir. Tanmateix, Robert Lomas i Cristob Knight creuen que la paret oest de la capella és, en realitat, un model del Mur de les Lamentacions de Jerusalem i part de l'estructura segons el disseny, més que no pas una altra etapa de l'edifici, que hauria variat el tamany de la capella fins acostar-la a una catedral.
La capilla es sosté sobre catorze pilars, que formen una arcada de dotze arcs apuntats sobre tres costats de la nau. Los tres pilars a l'extrem est de la capella són anomenats de nort a sud, el Pilar Mestre, el Pilar Oficial i el més famós el Pilar de l'Aprenent. A l'extrem oeste, altres tres pilars divideixen la nau i la capella de la Verge.
La capilla es sosté sobre catorze pilars, que formen una arcada de dotze arcs apuntats sobre tres costats de la nau. Los tres pilars a l'extrem est de la capella són anomenats de nort a sud, el Pilar Mestre, el Pilar Oficial i el més famós el Pilar de l'Aprenent. A l'extrem oeste, altres tres pilars divideixen la nau i la capella de la Verge.
El Pilar de l'Aprenent deu el seu nom a una llegenda que implica al paleta responsable de la canteria de la capella i al seu jove aprenent. Segons la llegenda, el paleta, que disposava d'un model per a la realització de la columna, no gosava iniciar el treball sense haver vist abans la columna original, que se suposa que era a Roma. Així que va emprendre un llarg viatge amb aquesta finalitat. Quan va tornar va veure que l'aprenent havia completat pel seu compte la columna i, dominat por la fúria i els gelos, el colpejà amb la seva su massa al cap, matant-lo.
Entre moltes intrincades escultures de Rosslyn hi ha una seqüència de 213 caixes que sobresurten de pilars i arcs amb una selecció de model simètric sobre ells. Es desconeix si aquest model té algun significat particular entre ells (moltes persones han mirat de trobar informació xifrada en ells, però cap interpretació ha estat considerada concluient, fins al moment).
Una de les idees més prometedores sobre el sentit de les caixes és interpretant-les com a caixes musicals. Les caixes tenen alguna similitud al moden Chladni; les formes geomètriques formades quan una placa coberta de pols vibra en una freqüència específica. Thomas Mitchell i el seu fill Stuart han emparellat el model amb apunts musicals per produir una melodia que Stuart anomena el Motet de Rosslyn.
Algunes persones sostenen que aquestes escultures són la base d'un portal cap a una altra dimensió. Aquest només serà obert quan es reprodueixen les figures que hi ha als cubs. Diu la llegenda que si el portal s'obre, això representaria la fi del món, doncs en sortirien terribles monstres d'una altra dimensió.
Una de les idees més prometedores sobre el sentit de les caixes és interpretant-les com a caixes musicals. Les caixes tenen alguna similitud al moden Chladni; les formes geomètriques formades quan una placa coberta de pols vibra en una freqüència específica. Thomas Mitchell i el seu fill Stuart han emparellat el model amb apunts musicals per produir una melodia que Stuart anomena el Motet de Rosslyn.
Algunes persones sostenen que aquestes escultures són la base d'un portal cap a una altra dimensió. Aquest només serà obert quan es reprodueixen les figures que hi ha als cubs. Diu la llegenda que si el portal s'obre, això representaria la fi del món, doncs en sortirien terribles monstres d'una altra dimensió.
0 comentaris:
Publica un comentari