L'arbre de Nadal és un arbre decoratiu, típic de les festes nadalenques. Tradicionalment s'acostuma a usar una conífera de fulla perenne, destacant entre elles les distintes menes d'abets. A l'actualitat també està molt popularitzat l'ús d'arbres artificials de plàstic i altres materials sintètics. Es decora amb elements nadalencs com boles, llums, estrelles, llaços i d'altres. Es coneix de l'ús de l'arbre, ornat i venerat pels druïdes de centre-europa, les creences dels quals giraven al voltant de la sacralització de tots els elements de la natura. Aquests pobles celebraven l'aniversari d'un dels seus déus adornant un arbre perenne, coincidint amb la data del Nadal cristià. L'arbre tenia el nom de Diví Israsil (Arbre de l'Univers), al capdamunt del qual hi havia el cel, Asgard i el Valhalla, mentre que a les arrels profundes hi havia l'infern. Quan els primers cristians arribaren al nord d'Europa van descobrir que els seus habitants celebraven el naixement de Frey, déu del Sol i la fertilitat, adornant un arbre perenne. Posteriorment, amb l'evangelització d'aquests pobles, els cristians prengueren la idea de l'arbre per celebrar el naixement de Crist, però canviant-li totalment el significat. Es diu que Sant Bonifaci (680 - 754), evangelitzador d'Alemanya, prengué una destral i tallà un arbre que representava al Yggdrasil (tot i que també va poder ser un arbre consagrat a Thor) i en el seu lloc hi plantà un pi, per ser perenne, símbol de l'amor de Déu. El va adornar amb pomes i espelmes. Les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions i les espelmes representaven la llum de Jesucrist com a llum del món. Tal i com va passar el temps, les pomes i les espelmes es van transformar en boles, llums i altres ornaments. Després s'afegí la tradició de posar regals per als nens sota l'arbre, enviats pels Reis Mags, Olentzero o el Pare Noel, depenent la llegenda, de la regió on es trobi.
És possible que el primer arbre de Nadal, tal i com el coneixem a l'actualitat, es registri a Alemanya on s'implantà per primer cop el 1605 per ambientar el fred de l'època nadalenca, començant a partir d'aquí la seva difusió. A Finlàndia arribà el 1800, mentre que a Anglaterra ho va fer el 1829. El costum d'adornar l'arbre nadalent a les llars de casa nostra va ser portat l'any 1870 per una dona d'origen rus anomenada Sofia Troubetzkoy, que després d'enviudar del duc de Morny, germà de Napoleó Bonaparte, va casar-se en segones núpcies amb l'aristòcrata espanyol Pepe Osorio, el Gran Duc de Sesto, un dels principals promotors de la Restauració Borbònica que va permetre a Alfons XII regnar. Així doncs, sembla ser que el primer cop que es va col·locar un arbre nadalenc a Espanya va ser a Madrid, durant el Nadal de l'any 1870, al palau d'aquests nobles, edifici que ocupava el lloc on actualment es contempla el Banco de España, al Paseo del Prado, cantonada amb la Calle de Alcalá.
Per a la decoració de l'arbre nadalenc s'usen a l'actualitat una gran diversitat d'objectes i elements essent els més tradicionals estrelles, boles de colors, llaços i llums, tot i que aquesta és una qüestió optativa oberta a les possibilitats de cadascú i a la imaginació de qui prepara la decoració.
